Algunes experiències per minimitzar l’impacte ambiental

Les plaques solars instal·lades a les autopistes d’abertis proporcionen l’energia necessària per a panells informatius, circuits de televisió tancats i pals SOS. A acesa, l’ús d’energia fotovoltaica representa un estalvi de 13.982 quilovats, i a aumar és de 3.153, per citar-ne dos exemples.

L’aigua residual recollida a les àrees de servei d’acesa es tracta i es reutilitza en operacions de reg.

Ara per ara, el 46,6% dels ingressos d’explotació d’abertis provenen d’unitats de negoci certificades amb la certificació ISO 14001.

La fundació abertis promou investigacions i porta a terme projectes adreçats a millorar la relació entre el medi ambient i les infraestructures. També promociona l’estudi del medi ambient des de diverses perspectives.

VII Congrés Nacional de Medi Ambient

La fundació abertis va participar activament en el CONAMA (VII Congrés Nacional de Medi Ambient), amb l’aportació de les seves opinions i els seus coneixements en diferents Jornades Tècniques, Grups de Treball i Reflexions. La Fundació va liderar també una Sala Dinàmica que duia per títol “Fundacions i medi ambient: el tercer sector en el panorama ambiental espanyol”, i va aprofitar aquest marc per presentar les conclusions d’un estudi sobre les entitats espanyoles dedicades a la protecció del medi ambient.

El congrés és la trobada sobre medi ambient de més convocatòria i interès que es fa a Espanya i reuneix, cada dos anys, els principals actors en aquesta matèria: administracions públiques, empreses, associacions professionals, institucions... Per aquest motiu se’l considera la cimera del desenvolupament sostenible. En l’última edició, que es va fer entre el 22 i el 26 de novembre de 2004, hi van assistir 8.000 persones.

Per la seva banda, Martí Boada, patró de la fundació abertis i coordinador científic del projecte “Estat de les fundacions mediambientals a Espanya”, va presentar les conclusions d’aquest estudi realitzat per la nostra Fundació, amb el suport de l’Institut de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El treball va consistir a recopilar —per primera vegada— informació sobre les 164 organitzacions sense afany de lucre que operen al nostre país i a fer una valoració sobre l’estat actual del sector.

Les respostes d’aquestes organitzacions van permetre concloure que aproximadament la meitat d’aquestes no tracten només temes mediambientals sinó que ho combinen amb altres àmbits. Tanmateix, la tasca de divulgació i de sensibilització és el seu denominador comú. La majoria de les entitats actuen en un entorn local, encara que el seu objectiu és participar en projectes de més escala amb altres ens. El raonament que fan és senzill: els problemes mediambientals no tenen fronteres. Un altre problema habitual és la manca de recursos per finançar-ne les activitats. De fet, moltes petites organitzacions competeixen per unes mateixes subvencions públiques i, en molts casos, els projectes presentats a concurs són similars.

I aleshores, per què no ajuntar esforços i mitjans? Precisament aquest va ser el motiu pel qual la fundació abertis es va plantejar l’estudi. Cal crear canals de diàleg, d’intercanvi i de col·laboració entre entitats que treballin en el mateix tema per tal de compartir informació i solucionar conjuntament i eficaçment els problemes que afecten tot el món. La mateixa Sala Dinàmica va fer un pas més cap a aquest futur en comú pel fet de tenir, com a ponents, Jordi Molina, representant de la Fundació Agbar; Cristina García-Orcoyen, directora de la Fundación Entorno; Carla Galán, delegada a Espanya de la Fundació Avina; Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya; Víctor Viñales, director de la Fundació Ecologia i Desenvolupament; i Maria Artola, directora de la Fundació Biodiversitat.

Al marge d’aquesta jornada, la Corporació abertis va estar present en altres fòrums del CONAMA, com en la Reflexió “Desenvolupament sostenible en les infraestructures”, en la qual va participar José María Morera, director general d’iberpistes, la Jornada Tècnica sobre “Restauració del Medi Natural”, en què la doctora Carme Rosell va presentar l’estudi promogut per la fundació abertis sobre la “Restauració de connectors ecològics en grans infraestructures viàries”, i en el Grup de Treball sobre “Planificació, construcció i gestió sostenible d’infraestructures”, en què el tècnic Luis Balaguer va exposar el treball d’aumar, primera empresa espanyola d’autopistes que va obtenir la certificació ISO 14001.

Pla d’Acció per a la Biodiversitat (PAB) a les autopistes d’acesa

Buscant les millors aliances per als seus projectes, la fundació abertis ha encarregat a Fundació Natura la realització d’un Pla d’Acció per a la Biodiversitat (PAB) en els trams de les autopistes AP-7, AP-2 i C-32 gestionats per acesa. Es tracta d’un pla per conservar i millorar la biodiversitat d’aquestes infraestructures. Aquest pla consta de tres parts: els estudis previs, la redacció del pla d’acció i el projecte de comunicació. Aquest pla d’acció té en compte les estratègies regionals, estatals i comunitàries per a la conservació de la biodiversitat.

Per això s’ha portat a terme l’inventari ecològic a fi de determinar quins tipus d’hàbitats, de vegetació i de fauna es poden trobar en els terrenys de les autopistes esmentades. De cada tram, se n’ha fet una anàlisi de detall de totes les àrees de serveis i de descans. El resultat són uns plànols a escala 1:5.000 en els quals quedaran reflectides totes les plantes que hi ha a cadascuna. A més, s’han realitzat perfils de vegetació en els punts quilomètrics més representatius de cada tram per plasmar els tipus d’hàbitats que hi ha.

Els trams tenen uns 60 quilòmetres de mitjana amb una amplada variable, que normalment queda molt a prop de la mateixa infraestructura, tret de les àrees de servei que tenen una superfície més gran. És per aquest motiu que a l’hora de fer els perfils s’han tingut en compte també els terrenys que queden fora de la propietat d’acesa, per poder tenir una visió global de l’hàbitat que envolta aquell punt concret en què s’ha decidit fer el perfil.

Amb l’anàlisi detallada de totes les àrees de servei i de descans, i els perfils de vegetació, es pretenia disposar d’un estudi exhaustiu de tota la flora present en aquestes infraestructures per tal de conèixer-ne el grau de biodiversitat.

S’hi ha trobat gran quantitat d’espècies autòctones, com ara l’alzina (Quercus ilex), l’alzina surera (Quercus suber), el romaní (Rosmarinus officinalis), el coscoll (Quercus coccifera) i la farigola (Thymus vulgaris). Fins i tot hi ha algunes comunitats de vegetació que estan catalogades com a hàbitats d’interès comunitari, com ara el Thero-Brachypodietea, que són pastures mediterrànies xeròfiles anuals i vivaces, i és un hàbitat d’interès comunitari prioritari. També s’hi troben espècies alòctones com ara la canya (Arundo donax) o l’acàcia (Robina pseudoacacia).

Els trams en què estan dividides aquestes tres infraestructures són molt diferents entre ells. Per exemple, si agafem l’autopista AP-7 com a mostra, s’hi pot veure una clara diferència entre els trams que van des de Granollers fins a la Jonquera i els trams que van des de l’àrea de servei de Bellaterra fins a Tarragona. En direcció a la Jonquera hi ha més diversitat de paisatges. S’hi poden veure extenses pinedes de pi pinyoner, alzinars, alzinars d’alzina surera, plantacions de pollancres i de plàtans, matolls de romaní i formacions arbustives de coscoll. En canvi, en direcció Tarragona, el paisatge és molt més sec i més homogeni, en el sentit que dominen les pinedes de pi blanc amb sotabosc de matoll de romaní i els cultius d’oliveres i garrofers, com també matolls termòfils dominats pel margalló (Chamaerops humilis), aquests últims catalogats com a hàbitat d’interès comunitari.

Protecció del Parc Natural de Cap de Creus

La fundació abertis s’ha convertit en l’entitat protectora del Parc Natural del Cap de Creus, després del conveni que van signar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, i el president de la fundació abertis, Miquel Roca i Junyent. Aquesta col·laboració permetrà portar a terme actuacions de foment, recuperació i conservació d’aquest paisatge. A l’acte també hi havia el conseller delegat d’abertis, Salvador Alemany.

L’acord s’emmarca en la iniciativa del Departament de Medi Ambient i Habitatge per constituir, mitjançant l’Agència de Patrocini i Mecenatge, un consell de patrocinadors dels seus parcs. Aquest consell estarà format per empreses que vulguin participar en la protecció de les zones naturals més representatives de Catalunya.

L’interès biològic i del patrimoni històric i cultural del Cap de Creus fa que aquesta col·laboració encaixi perfectament en les accions de responsabilitat social corporativa d’abertis, que atorguen prioritat al medi ambient i a la cultura, com també a les persones. La fundació abertis, a més, es caracteritza per implicar-se en el territori on la corporació abertis porta a terme les seves activitats.

El Parc Natural del Cap de Creus, creat com a tal l’any 1988, té una superfície de 13.843,11 hectàrees, de les quals 10.780,44 corresponen a la part terrestre i 3.063,67, a la marina. El parc està situat a l’Alt Empordà (Girona). Els seus límits abasten gairebé tota la franja litoral compresa entre Roses, Cadaqués i el Port de la Selva, i s’endinsa a l’interior fins als municipis de Palau-Saverdera, Pau, Vilajuïga i Garriguella.

Un parc natural singular

Aquest parc natural, que el van visitar unes 500.000 persones al llarg del 2004, és únic perquè engloba un triple interès: la riquesa biològica terrestre, la riquesa biològica marina i el patrimoni històric i cultural. Des del punt de vista biològic, hi destaca especialment la diversitat vegetal i faunística, la coexistència d’elements mediterranis i extramediterranis, i la presència de nombroses espècies singulars. També és reconegut pel seu valor paisatgístic, amb una bellesa excepcional dels ambients litorals i els paratges interiors.

Pel que fa al patrimoni històric i cultural que l’envolta, el monestir de Sant Pere de Rodes -una autèntica joia de l’art romànic català- n’és l’element més representatiu. També són importants els paratges dalinians de Portlligat i la vall de la Santa Creu, com també els jaciments arqueològics que testimonien la presència ancestral de l’home a la zona.

Les prioritats per al Cap de Creus tenen a veure amb la millora de les infraestructures i els serveis, la senyalització, la reintroducció d’espècies i la divulgació d’aquest espai mitjançant publicacions i estudis. D’altra banda, el programa d’actuació per a aquest parc natural també preveu, més en general, el desplegament de la gestió de l’àmbit marí, la prevenció d’incendis forestals, la recuperació d’espais urbanitzats d’elevat interès natural i paisatgístic, la promoció de la investigació científica, el foment de l’ús públic respectant l’espai natural, la promoció de l’educació ambiental, la divulgació del patrimoni natural i cultural, i la contribució al desenvolupament socioeconòmic sostenible de la població local.

Altres accions per al medi ambient

• 2007
  • Edició del llibre Natura i ús públic: mobilitat, impactes i propostes
• 2006
  • Participació al VIII Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA 8). Jornada sobre “Naturalesa i ús públic. Mobilitat, impactes i propostes” (conclusions)
  • Col·laboració amb el Foro Soria 21 para el Desarrollo Sostenible
  • Presentació del llibre ‘I Trobada d’Estudiosos del Foix’
• 2005
  • Edició del llibre “El turisme rural a Catalunya: una aposta mediambiental i de qualitat”
  • Projecte per crear jardins mediterranis autòctons a les àrees de servei de les autopistes d’aumar. Plantació d’oliveres
  • V Jornada sobre Gestió del Patrimoni Sostenible. ‘El patrimoni cultural com a element dinamitzador del territori’
  • I Trobada sobre l’Impacte de l’Ús Públic en Espais Naturals
  • Patrocini del Mapa Ecoturístic de Catalunya, de Lynx Ediciones, sobre els parcs naturals catalans
  • Finançament del llibre "I Trobada d’Estudiosos del Foix", editat per la Diputació de Barcelona
  • El Dr. Boada, patró de la fundació abertis, rep el Premi al Medi Ambient 2005 de l’Institut d’Estudis Catalans
• 2004
  • Projecte de regularització del ferm de l’autopista València-Alacant, gestionada per aumar, utilitzant betum amb cautxú procedent de pneumàtics de deixalla
  • IV Jornada sobre la Gestió del Patrimoni Sostenible. Els parcs arqueològics: noves propostes de futur
  • El Dr. Martí Boada, patró de la fundació abertis, rep el premi nacional de Medi Ambient

Entitats amb les quals col·laborem en matèria de medi ambient

• Associació Madre Coraje
• Associació Foro Soria 21 para el Desarrollo Sostenible
• Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge
• Generalitat Valenciana. Conselleria de Territori i Habitatge
• Diputació de Barcelona
• Universitat Autònoma de Barcelona (CREAF i ICTA)
• Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
• Universitat de Girona. Laboratori de Ingenieria Química i Ambiental (LEQUIA)
• Universidad Autónoma de Madrid
• Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Institut d’Investigacions Marines de Lugo
• Parc Natural de Cap de Creus
• CONAMA
• Fundació Natura
• Lynx Edicions (mapa ecoturístic de Catalunya)
• Consell Comarcal de l’Alt Penedès (Pla d’actuació per a la neteja i la prevenció de la massa forestal de la comarca)

Compromisos que ens fan abertis

abertis elabora la seva política de responsabilitat social com una extensió del compromís ja assumit al Pla Estratègic de Responsabilitat Social. Aquesta política fa explícita la voluntat ferma de la Corporació de minimitzar l'impacte ambiental i prevenir la contaminació derivada de les activitats i els serveis, com també aportar valor afegit als accionistes, l'equip humà, els clients, els proveïdors i la comunitat en general.

El compromís d'abertis, tant en l'àmbit social com mediambiental, es tradueix en compromisos amb les persones: amb els empleats, tot mantenint la motivació i la implicació en la gestió empresarial; amb els clients, per assegurar-nos la seva satisfacció i una estreta relació; amb els proveïdors i les empreses contractades, als quals s'estenen els compromisos en responsabilitat social, i amb la societat, amb la implicació de l'empresa amb la comunitat i el teixit social.

Dins el compromís d'abertis amb les persones, l'equip humà és bàsic per al desenvolupament de les activitats de la corporació. Per això, s'estableixen els mecanismes per implicar l'empleat en el desenvolupament de les activitats de la companyia i se li ofereixen oportunitats per tal que es pugui desenvolupar tant professionalment com personalment.

Fruit d'això són, per exemple, els consells i les recomanacions que s'adrecen als empleats i a les persones del seu entorn a través de fullets de divulgació.