Dissabte, 4 de febrer de 2012
-0.46% -0.06€
|
IBEX 35 8,861.20
1.01% 88.90
abertis contribueix al foment i la difusió dels valors culturals, amb una atenció preferent al nostre patrimoni històric. Exemples que corroboren aquesta afirmació són la restauració del castell de Castellet i la conservació de la pedrera romana del Mèdol.
El castell de Castellet, fortalesa del segle X, el va adquirir i el va restaurar la corporació. La fundació abertis, que té com a seu el castell mateix, organitza programes de divulgació pedagògica i visites guiades de cap de setmana per donar a conèixer la història del castell i alguns aspectes del Parc Natural del Foix que l’envolta (per concertar visita: 902 430 462).
El Mèdol, per la seva banda, és una pedrera romana que forma part del conjunt històric tarragoní, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La corporació finança el Museu d’Història de la Ciutat de Tarragona perquè s’ocupi de la seva vigilància i perquè es pugui visitar aquest monument de gran interès històric i biòtic.
Una altra prova del nostre interès per la cultura són les escultures i els murals ceràmics erigits a les autopistes AP-7 i AP-2 respectivament.
D’altra banda, abertis col·labora amb les principals institucions culturals del país i patrocina esdeveniments musicals.
La corporació també porta a terme altres accions de suport a la cultura per mitjà de la fundació abertis i la càtedra abertis.
Museu Nacional de Ceràmica González Martí, 10 de maig – 22 de juliol de 2007
La fundació abertis i la Fundació Francisco Godia, amb el suport d’aumar, van presentar l’exposició Obres mestres de ceràmica espanyola a la Fundació Francisco Godia al Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, de València. La mostra reunia un total de 74 peces.
La selecció d’obres permetia fer un recorregut a través de la ceràmica espanyola en un període que abastava del segle XIV al XIX. Així mateix, l’exposició oferia peces de diferents centres de producció ceramista: Talavera de la Reina (Toledo), Aragó, Catalunya, València i Alcora (Castelló). A aquesta diversitat de procedències geogràfiques s’hi sumava un albarel·lo d’origen siri de finals del segle XIV o principis del XV, decorat amb inscripcions cúfiques.
Mujer con gorro y cuello de piel (en castellà)
abertis va adquirir el 2007 el quadre de Pablo Picasso Dona amb barret i coll de pell (1937) per entregar-lo després a l’Estat mitjançant una dació (pagament d’impostos). El Ministeri de Cultura va cedir l’obra al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
L’obra és un oli sobre tela, de 61 x 51 centímetres, que retrata Marie-Thérèse Walter, companya sentimental del pintor malagueny entre 1927 i 1935 aproximadament. En aquest retrat, Picasso duu a terme un exhaustiu exercici analític i sotmet a mil transfiguracions metamòrfiques la joventut i la personalitat de Marie-Thérèse. L’artista converteix la model en una icona de la sensualitat a través d’un ric llenguatge pictòric en què la distorció de formes suposa la consolidació de l’anomenat estil Picasso que va marcar les claus del llenguatge artístic del segle XX.
L’adquisició d’aquesta obra d’art per a la posterior entrega a l’Estat perquè pugui ser visitada al MNAC s’emmarca en les accions d’abertis per donar a conèixer el nostre llegat artístic i de suport a les principals institucions culturals del país.
Museu Pablo Gargallo, 21 de juny -10 de setembre de 2006
La fundació abertis, la Fundació Francisco Godia i l’Ajuntament de Saragossa van presentar a la capital aragonesa l’exposició Les arrels de l’art contemporani a la Fundació Francisco Godia, que va aplegar obres de 23 artistes procedents de la col·lecció d’art del mecenes Francisco Godia Sales (Barcelona, 1921-1990). L’exposició va poder ser visitada al Museu Pablo Gargallo del 21 de juny al 10 de setembre de 2006.
La mostra va incloure obres dels artistes pioners de la modernitat, com ara Hermen Anglada-Camarasa, Francesc Gimeno, Joaquim Mir, Isidre Nonell, o Josep Maria de Sucre. També es podien veure obres d’art contemporani d’entre el 1920 i el 1950, com les de José de Togores, Joaquín Torres- García, Julio González, Pere Pruna, Óscar Domínguez, Antoni Clavé o Ismael de la Serna. Igualment, a la mostra era present la plenitud de la segona avantguarda, amb treballs de Juan Genovés, Josep Maria Subirachs o Jorge Castillo, i l’actualitat, amb una selecció d’obres de Miquel Barceló, Modest Cuixart, Hans Hartung, Josep Guinovart, Piero Manzoni, Joan Ponç, Josep Riera i Aragó i Josep Uclés.
L’exposició reconstruïa el discurs històric al voltant de l’art del segle XX des d’una perspectiva innovadora que, més enllà d’escoles i moviments, concedia protagonisme als artistes. Entre les obres presentades destacava un oli doble —anvers i revers— d’Óscar Domínguez, que mostrava de manera molt explícita l’impacte dels moviments d’avantguarda en la sensibilitat dels artistes de postguerra. Un altre dels autors que encarnava les mutacions i els canvis de sensibilitat de l’art contemporani era Joaquín Torres-García, de qui es van presentar dues obres: la Figura femenina, de 1928, que introduïa la representació ideogràfica, i Constructivo plano de color y grafismo, de 1936. Pel que fa a les pintures d’artistes actuals, destacava el Rinoceront (1981) de Miquel Barceló, un Cuixart (Pintura, de 1959), un Guinovart de 1959 i la Composició de Hans Hartung (1958).
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Monuments, abertis presenta l'actualització de la ponència Els jaciments arqueològics visitables al voltant de les autopistes de Catalunya.
Nous estudis, investigacions i projectes museogràfics que s'han realitzat durant els darrers anys als jaciments situats a l'entorn de les autopistes catalanes han motivat el present document.
La difusió del patrimoni arqueològic és una mostra del compromís que ha adquirit abertis de promoure l'accessibilitat cultural i de col·laborar en la rehabilitació del patrimoni cultural del país, amb la finalitat de reactivar actius potencialment atractius per al turisme cultural alhora que s'ofereixen als centres d'ensenyament eines que afavoreixen la didàctica i el respecte al patrimoni entre els més joves.
Creiem en la preservació del patrimoni cultural com a exponent de sostenibilitat i recurs imprescindible per al desenvolupament de les persones, les comunitats i el territori.
La presentació inclou informació sobre 64 jaciments arqueològics i centres d'interpretació que se situen a l'entorn directe de les autopistes AP-7 (34), AP-2 (7), C-32 (22) i B-20 (1).
L'actualització de la ponència posa de manifest l'impacte positiu de les autopistes catalanes en la dinamització econòmica de la zona, així com elements de continuïtat entre el món antic clàssic català i l'actualitat
Centro Municipal de las Artes d’Alacant, 26 d’octubre – 27 de novembre de 2004
El Centro Municipal de las Artes d’Alacant va acollir l’exposició L’esplendor de la ceràmica espanyola. Col·lecció Francisco Godia entre el 26 d’octubre i el 27 de novembre de 2004. Aquest esdeveniment de caràcter divulgatiu va aconseguir donar a conèixer al País Valencià les activitats de la fundació abertis i, també, fer estrènyer les nostres relacions amb l’Administració autonòmica i la local.
L’exposició transita al llarg de diferents èpoques —des del segle XIII fins al segle XIX— per convertir-se en testimoni viu de la història dels pobles i de la gent que hi va viure. A la mostra hi ha representats tots els centres de producció peninsulars: Muel, Terol i Villafeliche, Puente del Arzobispo, Talavera de la Reina i Toledo, Barcelona, Alcora, Manises, Paterna i València.
La ceràmica espanyola mostra la diversitat cultural del país i dóna una idea de la barreja de les diferents influències. D’aquesta manera, motius vegetals, heràldics, bestiari, figures, retrats i paisatges apareixen en una exposició en la qual s’entreveuen des de les influències musulmanes —reinterpretades més endavant pels moriscos durant la Reconquesta a Paterna i Manises— fins a la mestria d’artistes flamencs, italians i francesos, passant per la producció de les fàbriques del segle XVIII. Tots aquests motius es recullen en el catàleg que va editar la fundació, una publicació que inclou explicacions de la comissària de l’exposició, Maria Antònia Casanovas, i d’altres experts.
Entre les peces que es van presentar a l’exposició, destaca un bust del desè comte d’Aranda, ministre de Carles III i creador de la manufactura d’Alcora, com també una sèrie de plats de reflexos metàl·lics que, des del segle XV, són molt apreciats pels col·leccionistes.
Com a corporació compromesa amb la societat i amb vocació d’establir estretes vies de diàleg amb tots els seus grups d’interès, abertis va assumir el patrocini del Fòrum de les Cultures amb el propòsit de contribuir a una iniciativa que, en consonància amb els valors corporatius, va promoure la responsabilitat social, el desenvolupament sostenible i la cultura com a factors de progrés de tota la societat.
Les activitats que desenvolupa tot el grup d’empreses, la creixent relació amb diferents cultures a causa de la implantació empresarial en diferents països i l’ampli ventall d’accions promogudes en col·laboració amb el teixit social del país, van permetre a abertis posar a disposició del Fòrum els mitjans tècnics i el capital intel·lectual acumulat per les persones i les seves àrees d’activitat a fi de contribuir a fer possible un projecte que va mobilitzar idees i persones cap a nous estadis d’interacció, de coneixement i de progrés.
Tenint la mobilitat i la comunicació de les persones com a eix prioritari, abertis va aportar al Fòrum 60 cadires de rodes per facilitar els desplaçaments de les persones amb mobilitat reduïda. Aquestes cadires van ser produïdes en col·laboració amb l’Institut Català de Tecnologia i la Universitat Politècnica de Catalunya. Tenen un disseny que incorpora un canvi de marxes mecànic que millora el moviment en terrenys irregulars o amb pendents pronunciats. Una vegada acabat l’esdeveniment, aquestes cadires es van redistribuir entre diferents organitzacions assistencials per atendre les necessitats dels serveis que presten o per millorar la mobilitat dels seus membres.
Un altre projecte destacat iniciat en el marc del Fòrum va ser la participació en una iniciativa de caràcter informatiu i divulgatiu sobre temes d’urbanisme, mobilitat i desenvolupament urbà. La realització de la gran maqueta de la ciutat de Barcelona, de 190 m2 i a escala 1:1.000, presentada dins de l’exposició “Barcelona in Progress”, va servir d’eina formativa i pedagògica per explicar als visitants els conceptes i els paràmetres de l’evolució urbanística de la ciutat. Més de mig milió de persones van visitar la maqueta al Fòrum durant els 128 dies en què va estar oberta al públic.
Dins del cicle de Diàlegs proposat pel Fòrum sobre “El paper de l’empresa en el segle XXI”, el conseller delegat d’abertis, Salvador Alemany, va participar en la sessió titulada “Partenariat i lideratge. Per què i com crear aliances amb altres agents socials”, en la qual va aportar l’experiència de la corporació en les iniciatives llançades mitjançant les seves diferents activitats de negoci i va destacar la necessitat de “gestionar la complexitat” en l’actual context socioeconòmic per mitjà del diàleg i les aliances amb totes les parts interessades, ja que és una de les millors fórmules per millorar i aportar solucions en un entorn complex. Segons aquesta visió, que impulsa el desenvolupament de polítiques de Responsabilitat Social Corporativa en les organitzacions empresarials, els seus dirigents han d’assumir “un lideratge proactiu, creïble i ètic”, que afavoreixi, a més, el disseny dels mecanismes reguladors per assegurar el progrés i construir la reputació corporativa de les organitzacions.
El Taller de Bones Pràctiques Empresarials, concebut pel Fòrum per mostrar al públic les bones pràctiques desenvolupades per les empreses en els diferents àmbits d’activitat, va servir a abertis per mostrar als visitants del recinte les seves línies d’actuació prioritàries: la mobilitat i la comunicació de les persones, particularment d’aquelles amb mobilitat reduïda, i la millora de la seguretat viària i dels desplaçaments rodats; el medi ambient, minimitzant l’impacte ambiental de les seves activitats i gestionant la biodiversitat i la massa arbustiva de les seves autopistes; i la cultura, mantenint el patrimoni cultural, històric i artístic des de la fundació abertis.