Dijous, 17 de maig de 2012
-2.34% -0.27€
|
IBEX 35 6,611.50
-1.33% -89.20
Una de les línies d'actuació definides en el Pla de responsabilitat social és la implicació en la comunitat i el teixit social. Així doncs, les empreses del grup abertis i la fundació abertis desenvolupen un ampli programa de patrocinis que prioritza els projectes relacionats amb la seguretat viària, el medi ambient, la cultura i l'accessibilitat social.
El Grup dóna suport al programa de voluntariat corporatiu "Voluntaris", sorgit dels mateixos empleats, facilitant-los recursos i eines de comunicació perquè els voluntaris puguin desenvolupar i potenciar la seva tasca social fora de l'horari de treball. abertis organitza anualment el Dia del Voluntariat, efemèride per compartir projectes amb diferents ONG i involucrar-hi les persones treballadores que vulguin participar en projectes solidaris.
abertis comparteix amb les empreses que avui integren el Grup, la sensibilitat pel patrimoni històric i artístic, i pels valors culturals. En aquest sentit, el Grup col·labora amb les principals institucions culturals, sempre de la mà de les administracions públiques, amb l'objectiu de fer la cultura més accessible a la ciutadania. abertis també fa possible la intervenció en monuments que difícilment podrien rebre suport econòmic per ser recuperats.
A més a més, ha posat a disposició del públic interessat, dos béns patrimonials d'interès excepcional: el castell de Castellet i la pedrera romana del Mèdol, jaciment integrat en la declaració de Patrimoni Mundial de la ciutat de Tarragona.
La pedrera romana del Clot del Mèdol , ubicada a 6 quilòmetres de Tarragona, és un dels tretze monuments que conformen el conjunt arquitectònic de la Tàrraco Romana, inclòs en la llista de la Unesco de monuments considerats Patrimoni Mundial (vegeu galeria fotogràfica). La pedra extreta del Mèdol va servir per construir els edificis més importants de Tarraco, capital de la Hispania Citerior, durant l’època de la República i l’Imperi Romà.
Les extraccions van deixar un clot de 200 metres de llargària i d’una amplada que oscil·la entre els 10 i els 40 metres. Al centre de la pedrera hi ha una agulla de 16 metres d’alçada que indica el nivell de la roca en el moment d’iniciar-se les excavacions. Es calcula que del Mèdol en van sortir uns 50.000 metres cúbics de pedra. Aquesta es transportava cap a la ciutat per la Via Hercúlia, que més tard es coneixeria com a Via Augusta i que en part coincideix amb el traçat de l’actual autopista AP-7 gestionada per abertis. També es traslladava per mar, des de l’actual Punt de la Mora . La pedra del Mèdol és lumaquel·la micènica, d’un color daurat i molt fàcil de treballar.
El 1931 el clot Clot del Mèdol va ser reconegut com a monument històric-artístic i va ser el 2000 quan el conjunt històric de l’antiga Tarragona va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.
Conseqüència del seu compromís amb la comunitat i abertis el va preservar i va obrir-lo a la vita pública mitjançant un acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. El monument forma part dels itineraris culturals de Museu d’Història de Tarragona.
La fundació abertis va encarregar un estudi sobre el Mèdol al Dr. Martí Boada, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el qual liderà un equip multidisplinar que va estudiar les diferents vessants del monument. . La investigació ressalta l’interès geològic de la pedrera i el mitjà biòtic singular.
El juliol de 2010, un incendi forestal cremà part del terreny al voltant del Clot del Mèdol , posant al descobert un nou front d’explotació on s’han conservat perfectament evidències dels treballs d’extracció. A més, l’incendi ha permès observar millor un dels fronts ja coneguts que probablement sigui el primer lloc d’explotació on van treballar els romans —és la part més alta del conjunt— fins que van trobar una zona més fàcil d’explotar: el que avui és el Clot del Mèdol . Actualment aquests dos fronts i els materials de rebuig de l’explotació dipositats al seu davant, que molt poques vegades es conserven, són estudiats per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
Es pot accedir a la pedrera des de l’àrea de servei del Mèdol, a l’AP-7 sud, i des de la carretera nacional 340.
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Monuments, abertis presenta l'actualització de la ponència Els jaciments arqueològics visitables al voltant de les autopistes de Catalunya.
Nous estudis, investigacions i projectes museogràfics que s'han realitzat durant els darrers anys als jaciments situats a l'entorn de les autopistes catalanes han motivat el present document.
La difusió del patrimoni arqueològic és una mostra del compromís que ha adquirit abertis de promoure l'accessibilitat cultural i de col·laborar en la rehabilitació del patrimoni cultural del país, amb la finalitat de reactivar actius potencialment atractius per al turisme cultural alhora que s'ofereixen als centres d'ensenyament eines que afavoreixen la didàctica i el respecte al patrimoni entre els més joves.
Creiem en la preservació del patrimoni cultural com a exponent de sostenibilitat i recurs imprescindible per al desenvolupament de les persones, les comunitats i el territori.
La presentació inclou informació sobre 64 jaciments arqueològics i centres d'interpretació que se situen a l'entorn directe de les autopistes AP-7 (34), AP-2 (7), C-32 (22) i B-20 (1).
L'actualització de la ponència posa de manifest l'impacte positiu de les autopistes catalanes en la dinamització econòmica de la zona, així com elements de continuïtat entre el món antic clàssic català i l'actualitat
Mapa web |
Avís legal
