Informe Anual 2015 > Grup Abertis > Cas d’èxit: El “Pla Relance”
Ñ & Ç

Cas d’èxit: El “Pla Relance”


La signatura del Pla Relance és el resultat d’un llarg procés de negociació entre les concessionàries d’autopistes franceses i el Govern francès que es va iniciar a finals de 2012 i es va tancar a mitjans del 2015.

Precedent

La idea del Pla Relance va sorgir com a conseqüència de l’èxit del seu precedent més directe, l’anomenat Paquet Vert, un paquet d’inversions executat a França entre els anys 2010 i 2013, que tenia com a principal objectiu desenvolupar projectes destinats a millorar la integració de les infraestructures en el medi ambient, alhora que s’impulsava el creixement econòmic i industrial en els territoris propers a les autopistes. Les inversions van tenir un fort component d’innovació en afavorir solucions imaginatives per al desenvolupament sostenible de les autopistes, així com l’actualització d’autopistes més antigues per millorar la protecció acústica o els recursos híbrids. Sanef va invertir, a través del Paquet Vert, 250 milions d’euros a canvi de l’extensió de la durada de les seves dues concessions en un any.

Noves necessitats

  • En ple procés d’execució del Paquet Vert, l’Estat francès constata la necessitat de seguir mantenint una agenda d’inversions per impulsar l’economia francesa, així com per mantenir en bon estat les seves infraestructures i afavorir la competitivitat de les seves empreses. Les restriccions en les finances públiques i les exigències dels criteris de convergència de Maastricht dificultaven que aquestes inversions es poguessin fer amb diners públics.
  • Per la seva banda, Sanef tenia la necessitat de mantenir la seva condició d’inversor a llarg termini en el país i millorar la seva xarxa d’autopistes amb projectes útils per a les comunitats del seu entorn sense danyar l’equilibri economicofinancer de la concessió.

D’aquesta manera, es posa en evidència la possibilitat d’avançar cap a un pla més desenvolupat, més ambiciós que el Paquet Vert, amb inversions d’una quantia més gran, que tingués en compte les característiques dels contractes concessionals amb l’equilibri adequat entre unes obligacions i compromisos –inversions, nivells de servei per a l‘explotació– i uns drets –la possibilitat de percebre el peatge a la xarxa durant els anys d‘ampliació–.



Principals reptes

Malgrat aquestes necessitats clares, el procés de negociació i aprovació definitiva del Pla Relance va suposar un autèntic repte que exigia respondre a les diferents necessitats de tots els actors implicats.

  • Per al Govern francès, que havia de demostrar als diferents nivells administratius, legals i polítics els avantatges d’iniciar un nou projecte de col·laboració publicoprivada d’aquesta envergadura.

  • Per a Sanef, que havia de mantenir alineats en tot moment els departaments interns tècnics, tecnològics i financers. El seu doble compromís amb la disciplina financera i l’excel·lència industrial exigien anàlisis rigoroses del cost-benefici econòmic i social per identificar i detallar aquells projectes més útils i beneficiosos tant per a la companyia com per a la societat.


  • Per al sector concessional francès, que havia de superar una visió de relació entre competidors per treballar de manera unida, fins i tot malgrat presentar models de negoci en alguns punts diferents –constructor/concessional en el cas de Vinci i Eiffage; i purament concessional, en el cas de Sanef.


  • Per a la Unió Europea, que havia de dissipar qualsevol dubte sobre la compatibilitat del projecte amb les normes europees de competència i d’ajuts d’Estat.


  • Per a la societat francesa que, fruit d’un corrent de desconfiança cap a les institucions, exigia un equilibri i transparència més grans en les relacions entre l’Estat i les empreses privades.


Passos del Pla Relance

1r
Idea i disseny del Pla Relance entre el Govern francès i les concessionàries (finals de 2012).

2n

Identificació de projectes de Sanef (2013) - Després d’anàlisis exigents de diferents projectes, Sanef va tancar una cartera completa de projectes de millora i adequació de divers calat al llarg de tota la seva xarxa:

  • Obres d‘ampliació en 3 autopistes
  • 2 nous enllaços i altres obres d‘intersecció
  • Programes relacionats amb l’aigua i la diversitat
  • Renovació de 84 àrees de servei i de descans
  • Creació de 400 places d’aparcament de cotxe compartit i de 500 places d’aparcament d’alt tonatge
  • Creació de refugis i llocs de crida de socors accessibles per a persones amb mobilitat reduïda

3r
Presentació de dossiers a la Comissió Europea (2014) i validació definitiva per part de l’organisme, que va determinar que el Pla Relance és compatible amb la noció d’ajudes d’Estat (28 octubre 2014).

4t
Negociació de clàusules addicionals amb l’Estat francès (fins a l’abril de 2015). Una negociació que va comportar la incorporació de nous acords addicionals:

En un primer pla, per reforçar la seguretat jurídica de l’Estat francès i protegir els contractes de les empreses que operen al país, a través del compromís del Govern de compensar mitjançant increments tarifaris entre 2016 i 2023 la congelació de les tarifes del 2015 i l‘increment de la “Redevance Domaniale” el 2013.

En un segon pla, per reforçar l’equilibri i la transparència en les relacions entre l’Estat i les empreses, mitjançant la contribució del sector concessional al pressupost anual de l‘AFITF (Agence de Financement des Infrastructures de Transport de France) amb la finalitat de donar suport al desenvolupament de les infraestructures del país. Paral·lelament, l‘ARAFER (Autorité de régulation des activités ferroviaires et routières) assumeix noves competències de control sobre el sector concessional d’autopistes. Finalment, s’introdueix un límit sobre el retorn permès a les concessionàries sobre la base de l’evolució acumulada dels seus ingressos d’explotació des de la privatització de les autopistes el 2006.


Negociació dels canvis en els contractes (abril/juliol de 2015).


Publicació al Journal Officiel (23 d’agost de 2015).


El punt final encara està per escriure: quan, amb la finalització de les obres previstes fins al 2020-2021, els ciutadans puguin gaudir d’unes infraestructures renovades, més segures, eficients i sostenibles.

El Pla Relance és un clar exemple de cas d’èxit que marcarà un abans i un després en la col·laboració publicoprivada a França. La seva execució suposarà, sens dubte, un precedent excel·lent per a un model que té vocació d’estendre’s pel món com la solució òptima per al finançament sostenible de les infraestructures del futur, entenent aquestes també com a base del progrés social i econòmic.

Una solució win-win per a tothom

Per a les parts implicades, la lliçó principal apresa ha estat la necessitat d’unir interessos tan diversos. Només responent a les necessitats de totes les parts implicades és possible arribar a una solució veritablement guanyadora amb avantatges per a tothom.

Per a l’Estat francès:

  • Impuls de l’economia a través del desenvolupament de treballs de diversa envergadura, per sostenir l’activitat de nombroses empreses nacionals i regionals, amb una inversió total de 3.200 milions d’euros.
  • Impuls a la generació de llocs de treball no deslocalitzables.
  • Millora de les infraestructures i efecte arrossegament més enllà de l‘execució del pla.
  • Inversions en béns públics sense constrènyer les finances de l’Estat.


Per a Sanef:

  • Millora de la xarxa de carreteres en termes de major fluïdesa, seguretat i comoditat en el trànsit per als seus clients.
  • Allargament de l’extensió de la durada de les seves concessions, consolidant la seva vocació de negoci a llarg termini.
  • Consolidació com a un soci estable del Govern francès a la recerca de solucions innovadores per a la gestió de béns públics a través de la col·laboració publicoprivada.
  • Millora de la reputació i de la percepció social de Sanef, en quedar evidenciada la seva vocació de servei cap als ciutadans i, en general, cap a l’economia del país.


Per a la societat:

  • Beneficis d‘una economia rellançada amb més possibilitats d’ocupació directa i indirecta.
  • Gaudir d’unes infraestructures millorades, més segures, eficients i sostenibles.
  • Reforç de l’estat del benestar gràcies a unes finances públiques menys constretes.
  • Recuperació de la confiança en les institucions gràcies a un major control sobre les relacions entre l’Estat i les empreses concessionàries del país.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis, facilitar-ne un accés més ràpid i personalitzar-los mitjançant l’anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si seguiu navegant, considerem que n’accepteu l‘ús. Podeu obtenir més informació a la nostra Política de cookies. Acceptar