7 ESCENES DE TIPUS DURS AMB CINTURÓ DE SEGURETAT I SENSE

Escriu: Javier Meléndez

OPERACIÓ TRO

 

Nit tancada. En James Bond (Connery), amb samarreta blava i pantalons blancs curts, surt de la jungla. Arriba a la carretera. Acaba de tenir un accident. S’acosta un cotxe i en Bond li fa senyals perquè s’aturi. Una atractiva conductora el socorre al volant d’un Ford Mustang. En Bond puja.

—Serà millor que s’ajusti el cinturó —diu la conductora.

En Bond ignora l’advertència amb un somriure. L’escena pertany a Operació Tro (1965). Què extravagant sonaria al públic de llavors la petició de la conductora.

El cinturó de seguretat amb prou feines feina una dècada que estava al mercat, des que Ford l’oferís com a extra el 1956. (L’ancoratge recordava al dels seients per a passatgers dels avions.) Els espectadors d’Operació Tro, com en Bond, no estan acostumats als cinturons. La petició de la conductora pren sentit quan posa el Mustang a 177 quilòmetres per hora per carreteres en mal estat. La pertorbació es mostra als ulls d’en Bond. Sí, s’hauria d’haver posat el cinturó. La conductora és agent de l’Spectre. La dolenta de la pel·lícula.

 


 

BULLITT

 

Dia. San Francisco. En Bullitt (SteveMcQueen) puja al seu Ford Mustang. L’heroi descobreix el cotxe dels dolents a l’altra banda del carrer. No hi ha pla de les mans d’en McQueen, però els moviments del seu cos són recognoscibles: es col·loca el cinturó de seguretat. CRIC-CRAC. El so prepara al públic: en McQueen no pretén fer una passejada. Llavors, el 1968, ningú es col·locava el cinturó per conduir per la ciutat. En McQueen es prepara per córrer a velocitats que fan volar els cotxes prenent els pendents per rampes de llançament. (Realment és la màgia del muntatge: els cotxes amb prou feines es van envolar del sòl.)

Operació Tro i Bullitt associen el cinturó a les velocitats extremes —el que es lligava a la cintura, recordem-ho— com tantes altres pel·lícules d’acció de l’època. Posar-se el cinturó per a activitats quotidianes com anar a comprar o anar al centre o al cinema no semblava el més habitual ni al cinema ni, pel que sembla, a la vida quotidiana.

 


 

ELS BOJOS DE CANNONBALL

 

—Agafem una ambulància: no ens aturarà la policia —diu en Burt Reynolds al seu soci.

En Reynolds pretén guanyar una cursa de costa a costa dels Estats Units a l’oblidada —i oblidable— saga d’Els bojos de Cannonball (1976). Una carrera sense respectar els límits de velocitat i sense cinturó de seguretat. El segon no és una «regla» de la competició, però sí que és una pràctica estesa entre els participants. Parteix d’un fet real.

Volvo havia inventat el cinturó amb tres ancoratges (1959), el que fem servir avui dia, i va alliberar la patent, però l’invent va trigar a quallar. Als anys 70, el Govern dels Estats Units va començar a establir els límits de velocitat i va imposar l’ús del cinturó de seguretat. Això va provocar polèmiques. Els detractors consideraven que les seves llibertats individuals estaven sent retallades. Es va crear la carrera Cannonball com a protesta.

Hollywood va trobar un filó en aquesta història. Primer amb una versió dramàtica protagonitzada pel David Carradine. Després amb una saga còmica amb en Burt Reynolds al capdavant i una galeria d’estrelles llavors en declivi (Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davis Jr.) amb d’altres d’emergents com en Jackie Chan. Per als protagonistes pesava més el desafiament a la policia —retratada com a imbècil— que la pròpia seguretat física.

 


 

RETORN AL FUTUR

 

En Marty McFly (Michael J. Fox) fuig de terroristes amb metralletes. Acaben de matar en Doc. Amb el perill a sobre és inevitable que en Marty no repari en el cinturó de seguretat. Però, un cop passat el perill, en Marty condueix el DeLorean sense posar-se el cinturó. No és que el DeLorean no en tingui. En Marty McFly és un jove del seu temps. A la seva vida quotidiana condueix sense cinturó un Toyota 4×4. La xicota l’acompanya menyspreant igualment la seguretat.

Tot i que Retorn al futur és una saga familiar, ni per part del director ni dels actors ni dels productors (amb l’Spielberg al capdavant) no hi ha la idea de suggerir una conducció segura.

Als 80 només dos tipus de personatges feien servir el cinturó: les mares que portaven els fills a l’escola i els pares que eren retratats com a estrictes o avorrits. El públic no vol identificar-se amb personatges avorrits. Els tipus durs dels 80 com el Mel Gibson i el Bruce Willis o el Kurt Russell no feien servir cinturó.

 

 


 

EL DEMÀNO MOR MAI

 

En James Bond (Pierce Brosnan) obre per primera vegada el BMW 750 que li ofereix el Q.

—Benvingut —Saluda una veu femenina més carnal que metàl·lica—. Ajusteu-vos el cinturó i seguiu totes les instruccions.

El somriure d’enBonden delata el desacord.

—Vaig pensar que li prestaria més atenció a una veu femenina —diu el Q.

A en Bond li agrada fer les coses a la seva manera. No posar-se el cinturó és un dels seus capricis. Com si no portar-neli permetés sortir de pressa del cotxe (en el cas que no quedés atordit després d’un xoc).

L’escena pertany a El demà no mor mai (1997). L’anterior Bond(Dalton) va emprar el cinturó… de vegades. Han passat trenta anys des d’Operació Tro, però BMW vol recordar al 007 la importància de la seguretat amb un mateix.

 


 

THE FAST AND THE FURIOUS

 

Alba. La ciutat de Los Angeles badalla. Un Mitsubishi Eclipse verd se sent suau als aparcaments buits de l’estadi dels Dodger. En Brian O’Conner (Paul Walker) està al volant de la bèstia de 162 cavalls. Mira la carretera, trepitja l’embragatge, fica la primera —el canvi de marxes sona contundent, com ha de ser— i trepitja l’accelerador. Els pneumàtics treuen fum.

L’O’Conner canvia de pressa les marxes, mou els peus amb agilitat en el joc d’embragatge i accelerador. Porta el Mitshubishi a 6.000 revolucions per minut i aconsegueix els 225 km/h. No està content: en vol més. Però la bèstia es rebel·la, derrapa i l’O’Conner es veu obligat a frenar en sec.

—Merda —diu l’O’Conner colpejant el volant. Està furiós amb ell mateix, sense adonar-se que ha tingut massa sort. Ha conduït a una endimoniada velocitat sense patir cap rascada. Sense cinturó de seguretat.

Al començament del segle, The Fast and the Furious (2001) reprèn l’esperit de Cannonball. Carreres il·legals. Tipus temeraris. La droga de la velocitat. La idea de la mort o d’incapacitat permanent no es planteja. Amb aquest esperit es produeixen vuit entregues (fins al moment de redactar aquestes línies). El cinturó de seguretat és un adorn per als protagonistes. Tenen el pensament ancorat en una època en què portar cinturó semblava una opció personal. Igual que en Cannonball, el suposat desafiament a la llei que suposa no portar cinturó pesa més que la pròpia integritat física.

Per primera vegada, el cinema va darrere de la societat, segons l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Saint Louis. Aquesta institució assenyala que al món real poques persones no fan servir el cinturó, al contrari que a les pel·lícules.

 


 

CASINO ROYALE

 

Nit. Montenegro. En Bond (Daniel Craig) surt del casino a la carrera rere el malvat que segresta a la Vesper (Eva Green). D’un salt entra a l’Aston Martin DBS. Amb el cinturó posat condueix a gran velocitat per atrapar el segrestador. Li ha perdut la pista.

L’Eva Green està estirada a la carretera. En Bond l’esquiva i l’Aston Martin dóna diverses voltes de campana. El Bond de Craig no pateix lesions. El Bond de Craig fa servir cinturó cada vegada que puja a un vehicle. Ni les presses li impedeixen la precaució. El cinturó de seguretat no fa al Bond-Craig més ineficaç que el Bond-Connery. De fet, el fa més efectiu. El nou Bond no corre riscos innecessaris. Sap que si no porta cinturó, un xoc al volant podria deixar-lo atordit i això faria fracassar la missió.

La saga de James Bond ajuda a veure com el cinturó de seguretat ha estat acceptat d’una manera tardana tant per la societat com pel cinema, que es plega als gustos del moment.

 

Comparteix

Si continues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de galetes. . más información

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, facilitar un accés més ràpid als mateixos i personalitzar mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra política de privacitat

Cerrar