La càrrega en automòbils es cataloga per la perillositat. Conduir alguns elements mereix un plus de seguretat
Escriu: Alberto García
No són poques les pel·lícules que tenen un vehicle com a protagonista. Des de les famoses road movies, en què els personatges depenen d’aquest trajecte sobre rodes que marca la trama i n’enreda les aventures, fins a les que anteposen la prominència de l’automòbil a qualsevol rostre humà. Aquí cal fer una parada i esmentar dos exemples sagrats: Duel (de 1971, estrenada a Espanya com a El diablo sobre ruedas) i Le salaire de la peur (El salario del miedo) de 1953. La primera va ser una producció d’un novell Steven Spielberg per a televisió. Va quedar com un thriller de culte. La segona és un dels cims del director francès H. G. Clouzot, habitual en el terreny del suspens.
La gesta que han de dur a terme els treballadors del film consisteix a transportar una càrrega de dinamita per un camí ple d’imprevistos. Qualsevol contratemps posa en risc la vida d’uns conductors que –com diu el títol– rebran un gran sou si arriben a port. Si traslladem aquest relat al nostre país, podríem pensar com funciona aquest tipus d’activitats. I arribem a la conclusió que cap de les dues pel·lícules s’aproparia a la realitat: aquí, la normativa és clara amb el tipus de càrrega i les condicions en què s’han de dur. La distinció comença per estipular si és per carretera o ferrocarril i per distingir elements del remolc, així com si es tracta d’un recorregut nacional o internacional en què entren acords multilaterals.
En aquest cas, l’última disposició, de 2017, subratlla entre altres coses que “els gasos poden ser transportats en dipòsits o ampolles de combustible fixes, directament connectades al motor o a l’equip auxiliar, o en recipients a pressió transportables que siguin conformes a les disposicions reglamentàriament apropiades”. Amplada, alçada, pes o tipus de remolc estan establerts per les determinacions legals del Ministeri de Foment, que també fixen el límit de velocitat (10 km/h menys que la resta de circulació) o els panells per indicar-ho. Deixem que la ficció, en aquest cas, sí que superi la realitat.
