EL COTXE VERMELL

Escriu: Rafael Caunedo
Il-lustra: Michele Marconi

En Juanchu, setze anys; cap recolzat a la finestreta; cascos amb música molt alta; el mòbil a la mà suada; mirada perduda en el gris difús de l’asfalt. Les línies discontínues de la carretera parpellegen davant els seus ulls. L’atordeixen. Sembla no pensar en res.

Només ho sembla.

En realitat està sospesant el patètic que resulta que tothom els avanci. El seu pare i la seva maleïda mania de conduir a poc a poc. Per en Juanchu no sobrepassar el límit de velocitat és anar a poc a poc. Molt a poc a poc. Compta els cotxes que els passen. En arribar a vint es cansa. Canvia de cançó; és incapaç de sentir-ne una de completa. Li pot la impaciència per passar-ne a una altra. Les cançons són tan lentes com el pare.

La mare es gira per dir-li alguna cosa. No la sent. No li ve de gust sentir-la, però davant el seu gest de desgrat, se separa l’auricular de l’orella. Li pregunta si vol berenar. En Juanchu nega amb el cap. Berenar és de petits.

Es fixa en el cap del pare. Des que li va passar el de l’ERO ha perdut pèl. Sort que no va perdre la feina. Pels pèls. En Juanchu somriu pel seu joc de paraules. Li mira la camisa de quadres, la mateixa de sempre. Quant fa que el seu pare no es compra roba? Treu el cap per sobre de les seves espatlles per veure el comptaquilòmetres. Per Déu. Esbufega i es deixa caure al seient com un pes mort. Canvia de cançó. Un autobús de línia els avança i en Juanchu intercanvia una mirada insubstancial amb un dels passatgers, un altre com ell. El pare diu que condueix així per consumir menys i anar-hi més segur. Vinga ja, pare, no fumis. Està fart de les lliçons d’urbanitat i bona conducta. Ara fins i tot va en bicicleta a la feina. En bici! Una d’aquestes que ha posat l’ajuntament. Per estalviar. En Juanchu no entén l’estalvi. Si en tinc, en gasto.

Mira el rellotge del quadre de comandament. No pot ser. Està trencat o què? Pensa que arribaran tard al poble. En el fons tant li fa. Odia el poble. S’avorreix a la casa dels avis. Sense Wi-Fi el món és una merda.

Tot d’una, un cotxe vermell, un de bo, els passa a tota velocitat. Sona com un coet enlairant-se. En Juanchu estira el coll i treu el cap per sobre de les espatlles del pare. Vol saber quin cotxe és. Es fa apostes a si mateix. Però li és igual la marca, és un cotxàs i punt. L’observa mentre es perd per l’autovia en segons. En no res. Torna al seu estat catatònic, aquest cop imaginant que és ell el qui va conduint aquest bòlid. Tanca els ulls i s’imagina amb les mans al volant, el braç recolzat a la finestreta oberta, la música al màxim i una rossa al seient del copilot. No, millor morena. No, rossa. Un tros de dona.

Mira l’hora de nou. Una altra cançó. Les línies de la carretera. La calba del seu pare…

Tot d’una, un cotxe vermell, un de bo, els passa a tota velocitat. Sona com un coet enlairant-se.

I llavors va succeir.

Dues línies negres sobre l’asfalt, paral·leles, creuen la carretera en direcció al voral. L’empara ha desaparegut. Hi ha fum i fa olor de cremat. En Juanchu sent que el cotxe frena. I ara què passa? Es treu els cascos i pregunta. Ningú li contesta. El cotxe s’atura i el pare es posa una armilla fosforescent. La mare li diu que vagi amb compte. En Juanchu veu el pare a través de la finestreta: la camisa de quadres per fora, el botó dels pantalons descordat, la panxa incipient, l’armilla xarona. Es gira i el veu per la lluna del darrere. Amb poca traça salta fora de l’asfalt i desapareix darrere d’un petit terraplè. El tac-tac dels llums d’advertència és l’única cosa que se sent al cotxe. Altres vehicles paren davant i més conductors surten amb una carrera precipitada. En Juanchu pensa; per fi pensa alguna cosa. Mama, surto a veure què passa. Quan la mare vol impedir-li-ho, ell ja és fora.

Cinc homes de peu, tots amb armilla, camises de quadres i calbs. Un cotxe vermell cap per avall. El motor, incomprensiblement, segueix en marxa amb un gemec comatós. Surt fum negre entre les rodes que apunten al cel. Hi ha una petita flama que a poc a poc creix. Els homes guarden distància de prevenció mentre avisen pels seus mòbils als serveis d’emergència. Por que allò exploti. El pare és un d’ells. En Juanchu arriba i s’alinea al seu costat. Mira i calla. Un jove està inconscient dins el cotxe, subjecte pel cinturó de seguretat. Un fil de sang li degota des del front. Al seu costat una rossa. No, morena. O és rossa? Un tros de dona. Gemega atordida.

Pot explotar en qualsevol moment, diu un, un qualsevol. I, en aquest moment, en Juanchu veu el seu pare treure l’armilla i, sense pensar-s’ho, arribar fins al cotxe i ficar-se per la finestreta. Li costa. Està maldestre. S’arrossega. Només li veuen les cames. En Juanchu vol cridar-li que surti d’allà. No ho fa. Mira les flames. El motor s’atura de sobte. El pare surt amb la respiració entretallada, tira les claus a terra, i sembla buscar alguna cosa. Amb les mans fent un bol agafa sorra i grava i la tira sobre la flama. S’apaga al quart intent. Fum negre i silenci.

Els homes el miren. Després s’acosten i l’abracen. El feliciten. Saben que ells no s’han atrevit a fer-ho i això els converteix en éssers inferiors. Llavors s’agenollen al costat del cotxe per tranquil·litzar els accidentats. El pare d’en Juanchu roman dempeus, manté la mirada perduda intentant comprendre el que acaba de fer. Es gira. El fill el mira i s’apropa fins a ell. L’abraça. No ho diguis a la mare, li demana.

Lluny sonen sirenes.

El camí restant fins al poble ho fan en silenci. En Juanchu va darrere, pensant. Porta pensant força estona. Els cascs sobre el seient. L’ensurt al cos. Mira la velocitat en el comptaquilòmetres, després es fixa en els ulls del pare en el retrovisor. Es miren i somriuen. La mà d’en Juanchu es posa sobre l’espatlla del pare, sobre la camisa de quadres plena de terra, fang i oli. Quan arribem a casa et compraré una de nova.

Comparteix

Si continues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de galetes. . más información

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, facilitar un accés més ràpid als mateixos i personalitzar mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra política de privacitat

Cerrar